La klaxon i el camí

Resum argumental

Poeta, narrador, periodista, publicista i antiquari, la figura de Carles Sindreu (1900-1974) s'emmarca dins la generació d'intel·lectuals que treballaren per a la construcció d'una cultura moderna i cosmopolita a la Catalunya del primer terç de segle XX. En les seves obres, d'entre les quals destaquem els poemaris Radiacions i poemes (1928) i Darrera el vidre (1933), tractà de donar una obertura que tingué el punt de mira en les cultures europees més evolucionades, sempre amb un rigor no exempt d'un humor irònic i provocatiu, molt en la línia del que representà el moviment Dadà a Europa i la Colla de Sabadell a Catalunya.

Junt amb Miró, Foix, Gasch i d'altres, protagonitzà moltes de les iniciatives culturals més importants del moment (ADLAN, Conferentia Club) i també esportives, sobretot del tennis, esport del qual es convertí en cronista i promotor destacat.

La klaxon i el camí (1933), fou el seu segon llibre, va ser molt ben acollit pel públic i la crítica del moment i ara, quasi vuitanta anys després, amb la fragmentació del seu discurs i amb el ritme quasi cinematogràfic que conté, continua mantenint l'atractiu que el caracteritzà

 

L'autor i la curadora

Carles Sindreu (Barcelona, 1900 - La Garriga, 1974. Poeta i narrador. Els seus primers articles van ser de tema esportiu i es van publicar anònimament sota el pseudònim de Fivaller, a La Publicitat i més tard a L'Esport Català. Va col·laborar El Be Negre, Xut, Mirador, D'Ací i d'Allà i La Rambla. La seva faceta periodística es caracteritzà pel tractament de l'humor i la ironia. La seva obra de preguerra comprèn Radiacions i poemes, La klaxon i el camí i Darrera el vidre.

Després de la guerra va continuar la seva activitat d'escriptor. Publicà un llibre sobre el Club de Tennis de la Salut -La singular història d'un club de tenis-, El senyor Joanet del Guinardó i Les figures del pessebre de l´Ametlla del Vallès. També exercí la publicitat de firmes com Myrurgia, El Dique Flotante o Roca Joiers, entre d'altres. A més, regentà un negoci d'antiquari

Els seus poemes van ser recollits pòstumament en un volum, Obra poètica, I (1975) amb pròlegs de Carles Riba, J.V. Foix, Rossend Llates, Joan Oliver i Joan Brossa i il·lustracions de Joan Miró.

 

Carme Arenas Noguera és catedràtica de literatura catalana, traductora i editora.

Ha publicat diversos assaigs i articles sobre literatura catalana i literatura d'avantguarda europea, com l'antologia Les avantguardes a Europa i a Catalunya i el llibre Aprendre amb Joan Brossa. És coautora del web Carles Sindreu. Retrats d'infants, i autora de diversos estudis sobre l'obra poètica de Carles Sindreu. També ha tingut cura de l'edició de l'O C de Joan Salvat-Papasseit (2007). Ha traduït una trentena d'autors, d'entre els quals Boccaccio, Sciascia, Calvino, Svevo o Eco.

En l'actualitat és Secretària general del PEN Català, cap de redacció de la revista Catalan Writing i membre del Grup POCIÓ.

 

N'han dit:

Va ser un poeta de fina sensibilitat i un prosador excel·lent. Humorista excepcional, psicòleg penetrant, home dotat d'un bon gust i d'un sentit crític infal·libles...Un home civilitzat, en suma, d'aquells que honoren i decoren un país (Joan Oliver)

La cosa més seriosa que existia al món per a Carles Sindreu era l'humor. (Màrius Lleget)

Un llibre ideal per a fer-vos companyia en el viatge, puix que hom pot fer-ne una lectura intermitent i obrir el volum en qualsevol pàgina, segur de trobar-hi l'inici d'un conte o una unitat de la sèrie de les radiacions plenes d'imatges dringants. (Sebastià Gasch)

Això és el llibre... Poemes en salt de llit, espectacles acrobàtics, dibuixos sensibles, esquemes a penes iniciats, exercicis de pura sensibilitat imaginativa (Lluís Montanyà)

 

© a contra vent 2008