Històries de la Guinea Espanyola

L'obra

Joan Maria Rubiés i Trias (Badalona, 1924), va exercir a finals dels anys 50 i inicis dels 60 com a pèrit agrònom a les plantacions del que aleshores era una petita colònia que rebia el nom de Guinea Espanyola, actualment Guinea Equatorial. Aquesta estava dividida en una part continental, Río Muni, i una illa atlàntica anomenada Fernando Poo, avui Bioko. Els diversos capítols d'aquest llibre combinen anècdotes personals amb descripcions de les condicions de la vida colonial. Més que no pas d'unes memòries estrictament històriques, es tracta d'una recreació literària d'uns records personals: és a dir, ofereixen el testimoni d'una època, fonamentat en una experiència personal del tot autèntica. Les facècies descriuen el món de la Guinea espanyola des del punt de vista particular d'un professional agrícola, funcionari d'un estat colonial força peculiar, i estan escrites amb un toc d'ironia. Constitueixen una aportació excepcional a la recuperació d'una memòria històrica que és també part, no prou coneguda, del nostre passat.

 

L'autor:

Joan Mª Rubiés i Trias (Badalona, 1924) va fer el batxillerat a l'Institut-Escola de la Generalitat Republicana, i posteriorment, durant la guerra, a l'Institut Albèniz de Badalona, amb alguns mesos d'exili a Montpeller. El 1947 cursà estudis de pèrit agrícola a l'escola de Barcelona, i el 1956 va fer oposicions a pèrit de l'Estat a Madrid. Entre 1957 i 1963 va estar destinat a la Guinea Espanyola. En tornar, va treballar cinc anys a la secretaria general tècnica del Ministeri d'Agricultura a Madrid. Posteriorment, l'any 1969 va tornar a Catalunya, com a inspector de sanitat vegetal a l'estació fitosanitària del Port de Barcelona i, simultàniament, com a professor adjunt de botànica i biologia agrícoles a l'Escola d'Agricultura de Barcelona. Des de la jubilació s'ha dedicat a la pintura de paisatges i, posteriorment, a escriure, sempre a partir dels records de la seva

 

© a contra vent 2008