Contra la valoració de la mediocritat

Josep M. Corredor i Pomés, Girona, 1912 - Perpinyà, 1981. Intel·lectual europeista i poc amic de capelletes, Josep M. Corredor es va fer mundialment conegut durant la postguerra per la seva amistat amb Pau Casals, fruit de la qual van aparèixer les Converses amb Pau Casals. No obstant això, el pensament de Josep M. Corredor tenia una vida pròpia al marge de l'ombra del violoncel·lista, i es reflecteix en els seus nombrosos articles a la premsa catalana de l'exili francès i a les publicacions catalanes de l'interior a partir dels anys seixanta.

En aquests textos, dels quals Francesc Montero recull els que mantenen vigència i interès per al lector català d'avui, l'autor va analitzar amb perspicàcia la realitat cultural i lingüística catalana de l'exili i l'interior durant el franquisme, així com els escenaris possibles que hauria d'afrontar el país al final de la dictadura, arribant a la conclusió que la solució passava per la superació de vells esquemes obsolets i la recerca d'un encaix de Catalunya en el marc europeu.

N'han dit:

"Josep M. Corredor, un dels valors més positius i més alts de la seva generació" (Carta de Carles Riba a Xavier Benguerel, 13.08.1950).

"We, Catalans, consider Señor Corredor as one of our better prepared men" (Carta de Pau Casals a la Fundació Guggenheim, Estats Units, abril 1950).

"Per difícil que resulti, l'esperança encoratjadora ha d'ésser més forta que totes les decepcions. Ho reconeix una persona com jo, la qual -en més o menys grau que centenars de milers d'altres- també ha estat víctima d'una gran tragèdia col· lectiva. Un sol reconfort, enmig dels desenganys: no haver volgut sucumbir a la temptació del ressentiment" (Josep M. Corredor, dins Homes i situacions, 1976).

 

© a contra vent 2008