Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te

L'obra

Dos de les personalitats més conegudes de les lletres catalanes, Patrícia Gabancho i Isabel Clara Simó van enviar-se l'any 2010 unes cartes, que ara es publiquen. Amb humor, amb tendresa, amb passió, cada una defensa les seves idees i opinions, compartint, però, una mateixa solució pel país: la independència.

“Curiositat intel·lectual renovada cada dia, capacitat de sorpresa, coneixement i bon ús de les armes amb què les han dotades la genètica i l’experiència... I tendresa destil·lada com el vell aiguardent, ho vulguin fer més o menys explícit, amb escates que punxen, les dues desficioses del vell ofici d’escriure. Cada nova carta creuada entre Isabel-Clara Simó i Patrícia Gabancho és una nova oportunitat de fruir amb aquesta intel·ligència, amb dues gràcies coincidents en la perícia de lligar un bon estil. Una vella art difícil de trobar en aquests dies”

“Mantenir-se lligats a Espanya o separar-se’n. Un debat vell que no cansa mai perquè no es resol. Hi ha sentiment, en aquestes línies, il·lusions polítiques que enlluernen per la natura innocent, reflexions valuosíssimes, afirmacions burlesques, idees noves, que ja és difícil. Ni tot el te del món pot aigualir-les” (del pròleg de Vicent Sanchis)

 

Les autores:

Isabel-Clara Simó neix a Alcoi, el 4 d’abril del 1943. És llicenciada en Filosofia pura i doctora en Filologia romànica. És autora de 50 títols, entre els quals predomina la literatura narrativa (contes i novel·les), sense bescantar però l’assaig, la poesia, la novel·la de gènere i el teatre. Actualment es dedica sols a la literatura, si bé continua conreant el periodisme en articles d’opinió i en debats radiofònics i televisius. Entre el seus premis destaca el Premi Sant Jordi. S’ha manifestat sempre com a independentista i dona d’esquerres.

Patrícia Gabancho. Nascuda a Buenos Aires, va arribar a Catalunya el 1974. És periodista i escriptora per vocació i per professió. Ha publicat més d’una vintena de llibres, sempre de no-ficció, sobre temes diversos, centrats en la societat catalana (història, política, cultura, immigració, urbanisme…). L’últim que ha publicat és A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició a Catalunya (1976- 1978), el nom ja ho diu tot. Escriu regularment al diari ARA i a El País. Participa en les principals tertúlies de ràdio i televisió. Col·labora en activitats de difusió cultural i passeja pel país fent conferències, debats i xerrades. Li agrada la llibertat, personal i nacional, i no pensa renunciar-hi.

 

© a contra vent 2008