Economia Corporal. Francesc Orteu
Resum argumental
El món de l'economia i el sexe, explicat per un dels millors humoristes catalans.
Economia corporal és una proposta rigorosa per obtenir el màxim rendiment possible dels nostres recursos sexuals aplicant uns conceptes econòmics bàsics. Per aconseguir-ho, Orteu desenvolupa, amb rigor i sinceritat, una teoria de la gestió del propi cos i dels cossos que té a l'abast .
O si és vol dir d'una altra manera, un cas extraordinari d'humor aplicat a una finalitat concreta: la comprensió i el foment del sexe. La gran descoberta d'Orteu, amb l'estil d'humor seriós que va popularitzar amb els seus guions per a Dr. Soler: conflictes avançats de la parella, ha estat aplicar uns conceptes econòmics bàsics a l'anàlisi del laberíntic comportament sexual.
El romanticisme, la religió, la medicina, el matrimoni i la família han estat els responsables de vetllar per l'ús políticament correcte del nostre cos. Ens han influït tant que malauradament sovint aquest ús ha acabat esdevenint desús.
Economia corporal és, doncs, un manual sorprenent aclaridor. És una guia de la gestió corporal que, deixant de banda conceptes com enamorament, parella o perdó, presenta una estimulant nova visió de l'explotació dels nostres recursos sexuals.
L'autor
Francesc Orteu i Guiu (Lleida, 1963) és filòsof, guionista i articulista al diari Avui des de fa quinze anys.
Autor de Dr. Soler: conflictes avançats de la parella, Per què no llegeixo i altres llibres, ha escrit guions per als programes Pasta gansa, Persones humanes, Les tres bessones, La memòria dels Cargols, Nissaga de poder, L'orella irònica, Malalts de tele, Afers exteriors i, recentment, Psicopatologia digital amb el doctor Soler.
Posseïdor d'un humor sincer, pertorbador, penetrant i rigorós, Francesc Orteu és un dels guionistes més innovadors de la seva generació.
Fragment:
IMPOST
Dos cossos estableixen un intercanvi mononocturn que resulta productiu per les dues parts.
Quan s'acaba l'intercanvi, la cosa no acaba aquí.
Oi que és estrany?
Ja està feta la transacció.
Ja s'ha produït tot el benefici possible.
Què més queda per fer?
En moltes ocasions un dels cossos considera que la transacció ha generat un deute que queda pendent.
Increïble.
És com si el botiguer, després d'haver-li pagat la fruita, ens digués:
- Ja passarà un altre dia a pagar l'IVA.
Per tal que això no es produeixi, el botiguer marca els preus amb l'impost inclòs.
En les relacions corporals, en canvi, sovint no queda clar si el preu a pagar és net o brut. Per aquesta raó de vegades en el moment de dir adéu l'altre ens deixa anar:
- Per cert... Encara no m'has donat el teu telèfon.
És l'impost sobre el valor afegit.
Com es genera aquest impost?
Com es recapta?
A què es destina?
Pel fet de ser desitjat per un altre cos, un cos experimenta un increment del seu valor de mercat.... (segueix)"
Copyright: Francesc Orteu