La Barcelona Pecadora. Domènec de Bellmunt  2a edició

Resum argumental

Amb Domènec de Bellmunt, Catalunya comença a jugar una de les lligues modernes del periodisme mundial: la del reporterisme. Al anys vint i trenta del segle passat si un periodista volia explicar aquell món veloç, fragmentari i esmunyedís havia d'escriure reportatges.

Domènec de Bellmunt és el veritable ideòleg d'aquella Catalunya reportera i de tot aquell nou cos d'elit del periodisme: els reporters. Els homes que combaten totes les realitats per després guanyar la batalla diària del paper imprès. Les armes: saber mirar i veure.

La Barcelona Pecadora. Reportatges de l'Àngel Bohemi, aplega, per un costat, els reportatges que va publicar a la premsa per fer visible aquella invisible mala vida de Barcelona; i, per l'altre, també recull L'Àngel Bohemi (1935), la novel·la on el periodista ficciona la realitat d'aquells reportatges

 

L'autor i el curador

Domènec de Bellmunt és el pseudònim que sempre va utilitzar el periodista i escriptor Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, 1903-Tolosa de Llenguadoc, 1993). Va estudiar dret i d'adolescent ja va començar a col·laborar a la premsa lleidatana. El 1923 va entrar a La Veu de Catalunya. El 1924 es va exiliar a París fugint de la Dictadura de Primo de Rivera. A França va fer de corresponsal de La Publicitat i del magazine D'Ací i D'Allà. En aquells anys, Bellmunt, va importar el reportatge novel·lat, modern, a Catalunya. Va tornar el 1928 a Barcelona i, fins a la Guerra Civil, va treballar de reporter a Mirador, La Publicitat i La Rambla (en seria director). També va col·laborar a l'Opinió i arribaria a dirigir el setmanari humorístic La Campana de Gràcia. El 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, on va dirigir la revista Foc Nou. Va viure prop de seixanta anys d'exili i va deixar escrites més d'una trentena d'obres (llibres de reportatges, entrevistes, memòries, novel·les, contes i teatre) i dos mil articles periodístics.

Francesc Canosa i Farran (1975) és periodista. Llicenciat en periodisme i Doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), on és professor. És editor de l'editorial Trípodos; guionista i director de documentals; articulista de el Singular Digital i crític literari a El País. Ha escrit articles, llibres, estudis i investiga sobre mitjans, periodisme i periodistes catalans, així com les xarxes de comunicació, política i identitat a Catalunya dels segles XIX i XX. En aquest sentit la seva tesi doctoral (El somni d'una societat i d'un periodisme. La televisió de paper 1931-1936) descobreix els primers intents que hi va haver a Catalunya de crear una televisió. Des de els divuit anys ha treballat com a reporter i guionista (TV3; Canal Estilo; Canal 9; Tele 5; Antena 3) i a la premsa (La Mañana; Avui; El Periódico).

 

N'han dit:

"Tant es podria demostrar, en efecte, que jo plagio Domènec de Bellmunt com que Domènec de Bellmunt em plagia (...) Escriu com un argent viu i fa anar els ulls com una mostela". Josep Pla

"Té l'invencible prestigi d'inèdit.(...) Plató l'hauria citat per apuntalar popularment la doctrina d'una certa no-existència de l'ésser" Armand Obiols

"Hom no pot deixar d'admirar que Domènec de Bellmunt no falli mai" Domènec Guansé

"Tenia l'art de saber transcriure el substantiu de cada personatge" Albert Manent

"Va reeixir com un dels primer reporters de Catalunya" Josep Maria Casasús

 

© a contra vent 2008