El mirall inhumà

L'autor

Joan Granés i Noguer (Palafrugell, 1905-1928), va ser “ una rara avis empordanesa. Perso­na molt observadora, concentrada i crítica, sistemàtica en els estudis i rigorosa en el treball, lector voraç de la millor litera­tura europea, clàssica i del moment; si no hagués mort als 22 anys, a causa de la grip que li agreujà els problemes de tuberculosi, tal vegada avui es parlaria de Granés com d’un gran escriptor palafrugellenc” (del pròleg de Xavier Xargay)

Entre juliol i octubre de 1925 va escriure un dietari que va titular El mirall inhumà i Moi dans le miroir. Comença amb una cita de Nietzsche (“Ja n’hi ha prou d’avergonyir-se davant d’un mateix”) i una altra de Valéry (“Quin és el segell de la llibertat realitzada!”). Un text esplèndid i escruixidor, l’autoretrat d’un adolescent que malda per arribar a ser escriptor i l’impacte que això li suposa. Una vida reflectida a través d’un mirall inhumà.

 

N'han dit:

“Granés es dedicà, amb un patiment i una força estremidora, a covar el seu somni de ser escriptor” (Xavier Xargay)

“La mort va esquinçar una carrera que era futur, apuntada amb traces magnífiques, amb un estil ple d’encerts i amb una elegància transparent” (Gerard Prohias)

“Avesats a suportar arribismes i mediocritats, quan hom es troba amb Joan Granés et fa l’efecte d’una dutxa” (Fermí Vergés)

“Tots els que van llegir o conèixer Joan Granés han tingut la sensació clara de la forta pèrdua que la seva mort representa per a les nostres lletres i, sobretot, per al nostre periodisme” (Antoni Rovira i Virgili)

 

© a contra vent 2008