Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots

Jaume Passarell

Humorista i ninotaire d'una ironia intel·ligent i subtil, contista d'imaginació desbordant, tertulià incansable, bohemi per sobre de tot, Jaume Passarell representa el periodisme catalanista i liberal dels anys republicans. Exiliat i represaliat, quan va tornar ja no va poder escriure més. Per primer cop es publiquen els articles que el van donar una gran popularitat. . La seva obra "ens permet conèixer, de manera directa i amena, detalls essencials de la vida quotidiana dels catalans d'aleshores, des del món de la bohèmia, la faràndula i l'anarquisme barceloní, passant per l'univers bigarrat i tèrbol del districte cinquè, fins als costums i lleures dels menestrals i classes populars de casa nostra, així com també les incidències polítiques i socials de la Barcelona republicana." (del pròleg)

 

N’han dit:

"Avui, però, tot llegint-lo encara sentim present - com un fantasma digníssim- el seu esperit incisiu i intel·ligent que fa una picada d'ull a la posteritat." (Valentí Soler)

"S'havia exiliat el 1939 i visqué a Tolosa de Llenguadoc fins que els alemanys ocuparen tot França… En tornar a Catalunya podem dir que es va marginar voluntàriament i que, per no escriure en castellà, va abandonar la carrera de periodista." (Albert Manent)

"El periodista de La Publicitat i de Mirador va emmudir quan varen emmudir La Publicitat i Mirador. D'això se'n diu fidelitat. No va pactar mai. Si de cas, amb el silenci." (Josep Gual Lloberes)

"Jaume Passarell exercí de fantasma en el darrer terç de la seva vida. Ell ho deia i era cert… Sense fer fressa, transitant per viaranys d'insignificança personal, procurà arribar prop dels conformistes i dels vanitosos per espantar-los amb la seva causticitat." (Josep M. Cadena)

"Una hora de conversa amb en Passarell us fa comprendre més els alts i baixos de la vida espiritual, artística i intel·lectual de Barcelona que el volum més gruixut que se'n pogués escriure." (Domènec Guansé)

 

© a contra vent 2008