Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988)

El llibre

L’agost de 1988, en el sopar de comiat que van fer-li quan va deixar la Conselleria de Cultura, Albert Manent va anunciar a tots els seus col·laboradors i amics “us anticipo que de tot plegat penso fer-ne una crònica perquè quedi constància de l'ingent voluntarisme, de la qualitat humana i de l'anecdotari de la Direcció General de Difusió Cultural”. Vint-i-dos anys després, aquí està.

Escrit planerament i “mengívolament”, a la Crònica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) es repassen vuit anys d’acció de govern, des de la il·lusió per contribuir a tirar endavant un projecte nacional de reconstrucció. En paraules del mateix Albert Manent: “La meva obra és més una crònica que un assaig, amb elements de memòria personal. El lector hi trobarà visions particulars, detalls, anècdotes i la valoració dels principals personatges que van ésser en primera línia en aquells primers vuit anys del Departament de Cultura”.

 

L'autor

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 1930), és llicenciat en dret i en filologia catalana. S’ha dedicat a escriure les biografies dels mestres de la generació noucentista: Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba, JV Foix, Tomàs Garcés o el seu pare, Marià Manent.

També ha publicat obres sobre la resistència contra el franquisme i cinc llibres de retrats de persones que ha conegut del món de les lletres, la política i l’activisme catalanista. I encara ha editat obres sobre la guerra civil i l’església catalana.

Alhora, ha publicat reculls de toponímia del camp de Tarragona i sobre meteorologia popular.

Ha guanyat els premis Josep Pla i Ramon Llull

 

N’han dit:

"Sens dubte, Manent és una de les figures literàries més singulars d'aquests darrers anys" (Joaquim Molas)

"La seva obra, visible i invisible, és immensa" (Oriol Pi de Cabanyes)

"Per als qui, d'alguna manera, ens interessem per la cultura i la historia contemporànies de Catalunya, l'aportació global d'Albert Manent és fonamental i imprescindible" (Miquel Batllori)

"Albert Manent, per a mi, ha estat un d'aquests companys de camí que sempre he recordat" (Jordi Pujol)

 

© a contra vent 2008