Combray, de lluny

El llibre

COMBRAY, DE LLUNY és un fascinant viatge literari. Dividit en dos parts, “Llegir” i “Escriure”. En el primer s´expliquen les troballes, recursos i trucs d’alguns dels autors contemporanis més famosos del món, constituint un “quadern” de notes sobre l’ofici.La secció Escriure, en canvi, són els primers exploits d’aquest entrenament

 

L'autor

Josep Maria Pinto (Barcelona, 1962) ha publicat el recull de poemes El llast de les abelles (DVD – L’Illot, 2002). El 2009 va iniciar, amb Combray (El Cercle de Viena), la traducció íntegra d’A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust. Des de 1997 col·labora amb en Ferran Adrià en la redacció dels seus llibres. Fa quinze anys que viu a Gelida.

 

Fragment:

“Em fa l’efecte que, un cop més o menys intuïda la pròpia vocació literària, hi ha dues coses necessàries: l’una, l’ofici, l’entrenament per disposar d’una eina que permeti escriure el que es vol; l’altra, saber què es vol escriure, o dit d’una altra manera: saber com fer-s’ho per tenir sempre alguna cosa per escriure, intríngulis ben dolorós per a força escriptors. Algun altre cop ho he anomenat “mètode”, nom que potser no és afortunat, però que venia a significar la forma d’anar produint, de poder anar escrivint sempre”.

“El nostre hipotètic ordinador podria, en efecte, ordenar en proporció i disposició semblant les constants borgianes: si li donéssim els maons suficients, si li proporcionéssim els plànols adequats, obtindríem potser una aparença de text de Borges. I ja no diguem què podria fer un imitador que, respecte de la computadora, tindria a més a més intenció i voluntat. Però com suggereix Proust, no n’hi ha prou amb sumar els elements individuals d’una obra d’art per confegir una altra obra d’art mitjançant recombinació. L’argamassa que uneix tots els paràmetres, les eventuals modificacions del pla previst, els girs inesperats..., la poesia, que només pot produir l’artista, no està a l’abast de màquines o d’imitadors”.

 

© a contra vent 2008