Dafne, abans de l’alba

Resum argumental

La fascinació d’afrontar un dels temes tabús de la política a casa nostra.

A través d’una trama a mig camí entre la novel·la negra i la novel·la d’idees, Hèctor Bofill ens endinsa en el món de l´independentisme català. Una noia, Dafne, es veu implicada en el cas de l’assassinat d’un home. A poc a poc, anem descobrint la fascinant personalitat de Dafne, fins assabentar-nos de la seva pertinença a un grup terrorista català que lluita per la independència de Catalunya.

La novel·la està estructura en flashbacks i té un discurs fragmentari, vivíssim,.

Deixant enrere hipocresies absurdes, Bofill ens endinsa en el món dels nostres propis fantasmes com a país.

 

L'Autor

Hèctor López Bofill. Professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i membre del PEN club. Pertany al grup dels Imparables, antologats al volum Imparables (2004). El seu nom de ploma és Hèctor Bofill. És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Destacat membre d'Esquerra Independentista, corrent crític d'ERC. Ha guanyat el premi Josep Pla en narrativa i el Joan Alcover i el Mallorca en poesia. És autor de les novel·les L’últim Evangeli, Neopàtria i El principi satànic.

 

Fragment:

“Ningú no hauria estat capaç d’aventurar què fluctuava per la seva intimitat profunda, quina dosi de tendresa subsistia rere les parets de glaç amb les quals es blindava dels embats exteriors, una immunitat que sempre li conferia una posició de superioritat, no sols en les seves aventures sentimentals, sinó també en qualsevol relació social. Des de la primera adolescència, la Dafne havia descobert que els afectes i l’excessiva dependència emocional la inhabilitaven per a cap mena de projecte, que la fortalesa comença per assumir la solitud i que, en les situacions crítiques, només sobreviuen els que no tenen cap mirament a l’hora de sacrificar allò que més han estimat.”

“- Per què no els segreguem d’una vegada si això és el que volen? - protestava la Dafne en una de les nostres converses recurrents-. Hem de ser prou valents per partir la societat.
- No! No! Això no forma part de la nostra tradició. El catalanisme sempre ha tingut un afany integrador, és el nostre codi genètic? replicava jo.
- Per això mai no hem assolit la independència. No hi ha independència sense mala llet?sentenciava ella?. Saps què és la sobirania? La sobirania és la capacitat de posar morts damunt de la taula.”

 

© a contra vent 2008