Per una literatura capitalista

El llibre

Abel Cutillas ha escrit un llibre contra la superstició. Per una literatura capitalista és un breu assaig que, utilitzant les tesis més clàssiques de Friedrich Nietzsche i les derivades que n'han extret filòsofs contemporanis com Heidegger, Foucault o Derrida, vol posar sobre la taula algunes característiques bàsiques de la cultura i les lletres actuals.

La constitució del jo literari modern, el fetitxe de l'origen, la mutació de les emocions més sòlides a través dels llibres, la irrupció de l'escriptor de la vida moderna, les confessions com a literatura religiosa, la transvaloració de totes les metàfores... són alguns dels universos explorats en l'assaig.

Llull i Nietzsche, Benjamin i Baudelaire, Xènius i Goethe, Hölderlin i Heidegger... són algunes de les relacions perilloses que aquí es prometen. Es prometen tot i que no sempre es compleixen, ja què la literatura, per tal de ser-ho, a vegades ha de mentir.

 

L'Autor

Abel Cutillas Alberich. Ha publicat el llibre d'aforismes Viure Mata (Edicions Fonoll, 2006), l'assaig Pensar l'art: Kant Nietzsche, Tàpies, Bauçà (Angle editorial, 2006) i la novel·la La mort de Miquel Bauçà (Edicions Fonoll, 2009).

 

Un fragment:

“Ser Literatura. “Tot és literatura”, la frase va sonar amb tanta força a les universitats americanes que ràpidament va saltar l’Atlàntic, tornant adulta i reforçada als seminaris francesos des d’on havia sortit. La frase va tornar a casa com torna fet un home l’adolescent que s’envia a la guerra. Gran, fort, poderós... i una mica tocat. Amèrica, terra d’oportunitats, també per als enunciats filosòfics.

Res va quedar intacte després que la teoria crítica yankee amplifiqués mundialment aquell pensament francès. Tot és literatura: des de l’apunt marginal del Nachlass nietzscheà “He oblidat el meu paraigua”, fins al “No mataràs” bíblic.

Però compte amb la malinterpretació. “Tot és literatura” no descriu el procés pel qual tot text aparentment sòlid (Bíblia, lleis, normes, història, costums) es dissol en l’aire; sinó que descriu el procés pel qual tot text escrit (Bíblia, lleis, normes, història, costums) acaba solidificant l’aire” (copyright: Abel Cutillas)

 

© a contra vent 2008