Al vent de Raimon

El llibre

Raimon va escriure Al vent la tardor del 1959. Mig segle després, les seves cançons formen part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. Pete Seeger ja ho va observar fa molts anys: «Raimon diu amb una gran economia de paraules el que altra gent explica en llibres sencers. Tothom pot aprendre molt d’ell.»

Al vent de Raimon presenta una àmplia selecció de reflexions, sovint de caràcter aforístic, extretes de les lletres de Raimon. Amb una gran profunditat de pensament, conviden a interrogar-se sobre els principals dubtes de l’ésser humà.

«No podràs agafar
ni amb les mans ni a grapats
l’aigua del temps que vius:
als dits et quedarà
un lleu tel d’humitat.»

«Qui perd els orígens
perd identitat.»

«Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa.
Si plou poc, és la sequera.
Si plou massa, és la catàstrofe.»

«Desnua l’amor molts nusos,
més que no hauria pensat,
aquest amor necessari
que em lliga i que m’ha lligat.»

 

L'Autor

Xevi Planas (Vic, 1964) treballa de periodista des del 1979. Ha estat redactor en cap de cultura del diari El Punt i coordinador del consell editorial del Grup Enderrock. Té la secció Un nom, un món al setmanari Presència. És autor de Companyia Elèctrica Dharma. El toc llunàtic (1994), Miquel Martí i Pol. Vida i poesia (2006), Miquel Martí i Pol. Pensaments (2007) i altres llibres.

Ha estat comissari de l’exposició Miquel Martí i Pol. 70 anys (1999) i ha guanyat el premi Cerverí de lletra per a cançó (1999). Ha tractat sobre cançó com a professor de la Universitat Catalana d’Estiu (1990-1996).

 

© a contra vent 2008