El petit món de Don Camillo

Resum argumental

Itàlia, província de Reggio Emilia, després de la II Guerra Mundial. Per un costat, un capellà, Don Camillo, representant dels catòlics i democratacristians; per l'altre, l'alcalde comunista, Peppone. Més enllà de la caricatura, Guareschi va crear dos personatges immortals amb els que es va enfrontar, d'una manera tendra i sarcàstica alhora, al seu país.

Comparat a Twain i Wodehouse pel seu humor irresistible, Guareschi va gaudir d'una popularitat immensa els anys 60, arran de les pel·lícules que Fernandel i Gino Cervi van protagonitzar com a Don Camillo i Peppone, respectivament. Només a Itàlia es van vendre 20 milions d'exemplars dels seus 12 llibres. La revista "Life" va arribar a afirmar que Don Camillo era el "més hàbil i eficaç propagandista anticomunista a Europa", mentre la crítica intel·lectual d'esquerres el silenciava, desconeixent que Guareschi estimava Peppone fins i tot més que a Don Camillo. I és que en el fons, no són Peppone i Don Camillo les dues cares d'una mateixa moneda?

"si els capellans se senten ofesos a causa de don Camillo, tenen perfecte dret a trencar-me un canelobre sobre el cap, i si els comunistes se senten ofesos a causa de Peppone, tenen perfecte dret a trencar-me una estaca sobre l'esquena. Però si algú altre se sent ofès a causa dels discursos del Crist, no hi ha res a fer, perquè qui parla a les meves històries no és el Crist, sinó el meu Crist, o sigui la veu de la meva consciència" (Giovannino Guareschi)

 

Giovannino Guareschi

Giovannino Guareschi (Rocabianca, Parma, 1908 - Cervia, 1968). Un dels escriptors d'humor més prestigiosos del món. Va ser redactor en cap del setmanari d'humor Bertoldo (1936-1943). Durant al guerra fou fet presoner i va ser reclòs en un camp a Polònia i Alemanya, experiència que descriuria a Diari clandest". Acabada la guerra, va dirigir el setmanari Candido de 1945 a 1957. Profundament anticomunista, participà a les eleccions de 1948 al costat de la Democràcia Cristiana a la que va proporcionar un eslògan que es faria famós: "A la cabina de vot Déu et veu, Stalin no". Però fidel al seu humanisme cristià no va dubtar tampoc a denunciar i criticar les renúncies i incompliments dels democratacristians, fins al fet d'haver d'ingressar a la presó acusat de "difamació" durant els anys cinquanta.

Autor dels llibres de la inoblidable saga de Don Camillo, resten més oblidats les seves novel·les més decididament humorístiques com El destí es diu Clotilde i Un marit a col·legi, que ACONTRAVENT, si Déu vol, publicarà aviat

 

© a contra vent 2008