El periodisme silenciat. Just Cabot: vida i cartes de l´exili. Valentí Soler

Resum argumental

Just Cabot era, en 1936, un dels periodistes catalans de més prestigi. Des de 1922, havia estat redactor de l'Esport Català, redactor en cap de La Publicitat, col·laborador de Revista de Catalunya, director de Mirador, agitador cultural, secretari dels premis Crexell de novel·la, crític literari, polemista mordaç. En resum, el periodista més intel·ligent i ben informat de la Barcelona dels anys trenta i, sobretot, tal com diu Rafael Tasis, un "mestre de periodistes". Que emmudeix per força des de 1939. Liberal i catalanista, fidel a la legalitat republicana, la nit del 4 de febrer de 1939, travessà la frontera de França, vers l'exili personal i vers el silenci periodístic. Com el seu amic Eugeni Xammar, un altre periodista silenciat, Cabot mai no va veure editat ni un sol llibre d'articles seus. Des de París, on restarà fins a la seva mort (1961), constata que, davant l'opció de tornar i haver d'escriure en castellà i amb censura, per a un periodista català "l'única solució decent era el silenci". Per això, quan els aliats deixen seguir Franco al poder, ell es refugiarà en els llibres i en les cartes als amics, l'única possibilitat de fer allò que més li agradava: llegir i escriure. El resultat, una esplèndida literatura epistolar per resseguir la seva vida i alguns apunts de l'exili català a França.

 

L'autor

Valentí Soler (Badalona, 1946) ens ofereix un nou llibre de sobre Just Cabot. En 1992, amb Indignacions i provocacions de Just Cabot (el primer i únic estudi existent sobre la vida i obra del qui fou director de "Mirador") va obtenir el premi de Periodisme "Antoni Rovira i Virgili", atorgat pel diari "Avui". Ha publicat diversos estudis sobre figures del periodisme català (Gaziel, Tísner, Garcés , Ibáñez Escofet i el propi Cabot) a "Revista de Catalunya" i "Serra d'Or". Ara, després d'anys investigant i recollint cartes de Just Cabot, amb El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l'exili 1939-1961 ens aporta una visió amb voluntat biogràfica del món de Just Cabot des de l'inici de la guerra civil i en l'exili parisenc amb els republicans derrotats.

 

N'han dit:

" Cabot adorava, com pocs, la intel·ligència en la literatura, en l'art, en la política. La petulància ostentosa, la matusseria, l'impudor, l'irritaven, li feien remuntar, per reacció, els àcids més corrosius a la ploma o als llavis". Domènec Guansé, "Pont Blau", 101, Mèxic, març, 1961.

"Era, probablement, el periodista més intel·ligent i més ben informat de Barcelona" Rafael Tasis, "Pont Blau", 101, Mèxic, març, 1961

" Just Cabot ha estat un dels homes més brillants que ha donat la Catalunya del segle XX, i també un dels representants més genuïns de l'esperit liberal, del predomini de l'home per damunt de qualsevol ideologia política que el convertís en un simple instrument". Jaume Miravitlles, "Homes i dones de la meva vida"

"L'ànima de 'Mirador' residia a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, a l'arraconada taula on treballava Just Cabot". Sempronio (A.-A. Artís Tomàs) "Del Mirador estant"

"Sec, magre, gairebé cantellut, però amb un fons admirablement cordial, el poso entre els homes més aguts -i més intel·ligents, per què no?- que he conegut". Maurici Serrahima, "Del passat quan era present"

"Una de las inteligencias más lúcidas i singulares, con la cual tuve la suerte de compartir el espectáculo de muchas noches y muchas madrugadas de aquella Barcelona anterior a nuestra guerra" "Yo creo que gracias a Just Cabot nuestro 'Mirador' fue la publicación más sensible y más civilizada que se ha producido en Barcelona en todo lo que va de siglo." J.M. de Sagarra, "La Vanguardia Española", 12-03-1961

 

© a contra vent 2008