Crítiques de "Diari d’uns anys (1975-1981)"

...
 

Montserrat Roig, homenatge a la xarxa i antologia d'articles

Vilaweb / Montserrat Serra / 10.11.2011

Avui fa exactament vint anys que l'escriptora i periodista Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) es moria d'un càncer als quaranta-cinc anys. Encara era jove, però ja s'havia fet un lloc en l'àmbit de la literatura, amb títols com 'El temps de les cireres', 'L'hora violeta', 'Digues que m'estimes, encara que sigui mentida'; en l'àmbit de l'assaig, amb 'Els catalans als camps nazis'; i també en l'àmbit del periodisme. Fou una autora d'èxit, fins i tot popular, catalanista, feminista i esquerrana. Vint anys després de la seva mort, la icona que representa la Roig manté una gran vitalitat. N'és una mostra l'homenatge que se li fa des de la xarxa, als blocs, al twitter i al facebook.

Darrere la iniciativa blocaire hi ha Lluís Gil, amb el bloc 'La paraula escrita', i la il·lustradora Carme Rosanes, que al bloc 'Col·lecció de moments', ha fet la imatge de la proposta. I, com es habitual, Víctor Pàmies de 'Raons que rimen' n'aplega els participants i les col·laboracions. És en una de les pàgines del seu bloc que Pàmies ha aplegat altres homenatges conjunts que ja s'han fet: a  Vicent A. Estellés, Enric Valor, Joan Solà, Màrius Torres, Jesús Moncada, Salvador Espriu, Joan Amades, Carles Riba i Joan Brossa.

'Diari d'uns anys'

També avui arriba a les llibreries el llibre 'Diari d'uns anys (1975-1981)', recull d'articles dispersos que Montserrat Roig va escriure en català a Mundo Diario, Treball, Guía del Ocio, l'Avui… Quim Torra, editor d'Acontravent, en la línia de publicar i recuperar el periodisme oblidat d'abans de la guerra i d'altre de més contemporani, proposa aquest volum, a manera d'antologia d'articles periodístics que Montserrat Roig tenia guardats en una carpeta amb el títol 'Diari d'uns anys', material que es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

El volum conté un pròleg escrit pel seu fill, Roger Sempere Roig, i un article a mode de pòrtic sense datar i sense saber si és inèdit o no, que es diu: 'Reflexions sobre 'el fet' i 'la pràctica' d'escriure'. Hi diu: 'Actualment em fóra molt difícil haver de dir amb quatre paraules per què escric. I és que em sembla que no ho sé. No m'ha desaparegut aquella volunat d'explicar-me al món, però ara desitjo concretar d'alguna manera aquesta explicació. Potser l'elaboració d'unes tècniques narratives, la difícil recerca d'un estil propi, la tria de les paraules més adequades, el sacrifici que comporta bandejar l'ampul·lositat i l'afectació en benefici de la senzillesa, l'esforç per a saber copsar la bellesa de les coses, el resorgiment dels detalls, etc. , són els motius que m'han portat a creure que escriure és un llarg camí que exigeix tenacitat i, per dir-ho amb paraules de Txèhov que tan agradaven a Thomas Mann, estar descontent de la pròpia obra perquè aquest és l'element bàsic del veritable talent.' 

...
 

La periodista Montserrat Roig

Nació Digital / Joan Vila / 9.11.2011

Demà farà vint anys que va morir Montserrat Roig. Diverses iniciatives a la xarxa ens recordaran la seva faceta d’escriptora, de lluitadora feminista, d’intel·lectual compromesa... Però probablement quedarà en un segon pla el fet que la Roig es va considerar sempre una periodista. Al llarg de la seva vida –escapçada cruelment per un càncer amb només 45 anys- va exercir el periodisme en molts dels seus vessants: redactora en diverses publicacions, articulista col·laboradora, assagista de recerca històrica, com ara al llibre Els catalans als camps nazis (1977), o presentadora de programes de televisió (Personatges a TVE-Catalunya, Búscate la vida, a La2, entre d’altres).

Els que la van conèixer –jo no en vaig tenir la sort- diuen que era una persona d’una exigència professional extrema. Se submergia a fons en tot allò que feia. Montserrat Roig convivia durant hores amb el personatge que havia d’entrevistar per televisió per facilitar-ne la comunicació durant l’enregistrament al plató. En aquells magnífics programes emesos pel Circuit Català de TVE entre el setembre de 1977 i el juliol de 1978 (encara no havia nascut TV3!), ens va apropar a figures de la cultura catalana que fins aleshores mai no havien pogut sortir a la televisió franquista, com ara Oriol Martorell, Joan Fuster, Marta Mata, Antoni Tàpies, Joan Oliver, Maria Aurèlia Capmany o Pau Vila. Malgrat les limitacions de la tècnica televisiva d’aquella època, encara ara força gent recorda l’atmosfera de proximitat i franquesa que la Roig assolia conversant amb els seus convidats. I la de pensaments interessants que els arrencava.

Pel que fa als articles publicats en premsa, fins ara només teniem editats dos recopilatoris: els que van aparèixer en castellà a El Periódico de Catalunya el 1990 (Melindros, Ediciones B) i els que va publicar en català a l’Avui els dos darrers anys de la seva vida (Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert d'Edicions 62). Però aquesta setmana ha sortit un nou llibre (Diari d’uns anys. 1975-1981, Acontravent), que ens permet redescobrir alguns dels textos que va escriure en català a d’altres mitjans, com ara Mundo Diario, La Guía del Ocio, o el mateix Avui, en una etapa anterior.

Per a les noves generacions, que en el millor dels casos han estudiat la Roig a l’escola en l’assignatura de literatura catalana, descobrir-la ara com a periodista pot ser una experiència gratificant. Perquè bona part dels seus articles parlen de temes plenament vigents avui dia i la seva manera d’escriure és concisa, irònica, tendra i contundent a la vegada, això que costa tant de trobar de vegades en els diaris. Com ha dit una admiradora seva, “cada article de la Montserrat Roig és una perla, un regal per a l’enginy i la intel·ligència”. Redescobrim-la i aprenem-ne humilment, perquè els periodistes necessitem referents de la seva talla. Nació Digital / Joan Vila / Naci

...
 



 

 

© a contra vent 2008