Crítiques de "La porta de la gàbia"

...
 

Entrevista a Carles Boix: 'El Tribunal Internacional de Justícia no exigeix cap referèndum per a declarar la independència

Vilaweb / 2.3.2011/ Pere cardús

Entrevista amb el catedràtic de ciència política i afers públics de la Princeton University · Avui presenta un llibre que estudia la decisió del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë

El Tribunal Internacional de Justícia va abonar, el juliol del 2010, la independència de Kosovë perquè no contravenia la legislació internacional. El llibre 'La porta de la gàbia' (A contra vent) amb textos del politòleg Carles Boix, el jurista Antoni Abat i l'advocat August Gil sobre aquella decisió (amb les conseqüències que pot tenir per al cas català) i amb la decisió íntegra del tribunal, es presenta avui, a les 19.00, a la Facultat Blanquerna (Barcelona). En parlem amb el catedràtic de ciència política de la Princeton University, Carles Boix.

La declaració del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) sobre la independència de Kosovë crea jurisprudència per a futures proclamacions d'independència?

El TIJ reconeix que, com a òrgan judicial, no li pertoca ni d'establir noves normes de dret internacional ni de delimitar, a la llum de les normes ja existents, els processos i les condicions en què els pobles poden exercir el dret d’autodeterminació. Per tant, com que la declaració sobre Kosovë no és pròpiament una sentència, sinó una opinió emesa a petició del Consell de Seguretat, no crea jurisprudència en sentit estricte.

Això no obstant, el TIJ fa una contribució molt important perquè defineix la interpretació apropiada del dret d’autodeterminació. Més concretament, estableix amb tota claredat que el fet que el tribunal no pugui confirmar l’existència d’un dret d’autodeterminació més enllà d'allò que ja ha regulat la comunitat internacional (a través de les institucions que la representen) no implica que no pugui declarar que no hi ha cap regla internacional que prohibeixi l’exercici d’autodeterminació. En conseqüència, estipula que la declaració d’audeterminació de Kosovë no vulnera cap norma jurídica internacional. En definitiva, el Tribunal fa seva una interpretació flexible i liberal de l’ordre jurídic modern, segons la qual allò que no és prohibit és permissible.

Si el TIJ hagués fet seva una interpretació rígida de les normes internacionals, el dret d’autodeterminació s'hauria restringit als casos de descolonització. Tanmateix, el TIJ ha seguit una interpretació flexible, coherent amb el principi de llibertat i, per tant, de la relació entre llibertat i llei. Aquesta posició obre la porta a la possibilitat de l’exercici d’autodeterminació, fins i tot en unes condicions que no coincideixin exactament amb els paràmetres definits per les Nacions Unides.

Hi ha aquí una inflexió de la política internacional o és una declaració lògica, esperada i conseqüent?

Es una declaració lògica i conseqüent amb els principis més fonamentals del sistema jurídic internacional. Una altra cosa és que alguns estats no ho vulguin acceptar. No és pas casualitat que els estats menys favorables siguin els menys democràtics.

Sèrbia i Rússia no reconeixen l'estat kosovès per circumstàncies històriques i d'interès actual, però quins motius porten Espanya a fer-hi pinya?

Espanya fa servir totes les eines que té per mantenir la seva unitat territorial: la comunitat internacional i les seves normes jurídiques en són una. Tanta insistència potser indica, simplement, un país feble que, incapaç de controlar el seu propi territori, necessita el suport d’institucions estrangeres per a assolir els seus objectius.

Catalunya es troba en condicions de fer aquest pas sense impediments de dret internacional?

Segons que especifica el TIJ a la part final de la resolució, el dret d’autodeterminació es pot exercir plenament, si se segueix un procediment democràtic. A la llum de la declaració, no veig cap impediment perquè Catalunya no pugui exercir-lo. Fixem-nos que la declaració de Kosovë, la va fer directament el seu parlament, lliurement elegit, i que, per tant, el TIJ no exigeix cap referèndum per a fer una declaració d’independència.

S'ha discutit molt sobre com hauria de ser el procediment d'independència de Catalunya. Tenint en compte la sentència i la legislació internacional, quin creieu que és el procediment amb més possibilitat d'èxit?

Ara com ara, el referèndum sembla una via tancada. Jo demanaria al govern actual que obrís un procés d'independència seguint aquest passos: a) declaració institucional del parlament favorable a obrir el procés d'independència; b) formació d’una comissió per a determinar les decisions jurídiques i econòmiques a fer per separar-se d’Espanya; c) convidar l’estat espanyol a formar una comissió de negociació bilateral; d) presentar públicament el dictamen de la comissió del punt b; e) convocar eleccions amb el compromís de declarar la independència, si hi hagués una majoria de diputats sobiranistes. Tot i que sé que alguns lectors de VilaWeb se'n sorprendran, jo aconsellaria que el govern proposés un estat independent sota la corona espanyola. Això facilitaria algunes coses.

En el cas kosovès, la declaració unilateral, la fa una assemblea que no figura en el marc jurídic estatal vigent. Significa que, l'acte de sobirania, el podria fer al nostre país una assemblea diferent dels parlaments autonòmics?

Que jo sàpiga l’assemblea de Kosovë es va elegir dins el sistema establert per les Nacions Unides. A Catalunya, n’hi ha prou amb el parlament actual per a tirar endavant.

...
 

Gravació presentació

Tribuna TV / 3.3.2011

http://www.tribuna.cat/tribunatv//tribunatv-a-la-presentacio-del-llibre-la-porta-de-la-gabia-04-03-2011.html

...
 

De Catalunya a Europa passant per La Haia

Víctor Terradellas / 11.3.2011/ Crònica.cat

De Catalunya a Europa passant per l’Haia

T'agrada aquest article?

11.03.2011

Assisteixo a la presentació del llibre "La porta de la gàbia". Un projecte molt convenient de Quim Torra que presenta la traducció de la decisió de l’Haia sobre el requeriment fet per Nacions Unides arrel de la declaració unilateral d’independència de Kosovo. Una obra que compta, a més, amb tres signatures rellevants: Antoni Abad, professor de dret constitucional comparat i teoria legal a la universitat de l’Estat de Nova York; Carles Boix, catedràtic de ciència política i afers públics de la universitat de Princeton; i l’eminent jurista August Gil-Matamala que hi participa amb la versió catalana de l’article publicat en el número d’hivern de Catalan International View sobre aquesta qüestió.

En un moment determinat, el catedràtic Carles Boix fa referència al famós editorial signat pel president Pujol en el butlletí del seu centre d’estudis. Pels qui no el coneixen de primera mà, Pujol fa algunes afirmacions inèdites:

“Fa trenta, o trenta-cinc anys, i fins i tot en fa deu semblava viable una evolució favorable de la interpretació de la Constitució i els efectes positius d’una col•laboració política, econòmica i d’hàbits convivencials entre Catalunya i Espanya. (...) Això ha fracassat. Des de fa uns anys s’ha anat consolidant un model homogeneïtzador, de sostre competencial molt baix, és a dir, d’autogovern molt limitat i sotmès a un creixent ofec financer. (...) Per tant, l’alternativa a això ara ja només podria ser la independència. Ara pot tenir arguments de viabilitat (no de viabilitat econòmica. Una Catalunya independent és viable). També de voluntat de no posar en perill la cohesió interna catalana. Però fins i tot aquest perd pes a mesura que s’accentua tant i tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada cop menys arguments sentimentals. O econòmics.”

I Carles Boix en fa referència enmig d’una taula rodona on el punt de coincidència de tots els participants és l’afirmació que no existeix cap prohibició del dret internacional pel que fa a la declaració unilateral d’independència sorgida d’un acord majoritari d’una assemblea de parlamentaris.

No estem parlant d’opinions menors –ni la dels acadèmics ni la de polític més important de la Catalunya contemporània-, i uns i altres conviden a reflexionar i actuar de forma seriosa per caminar amb determinació i rigorositat cap a la Catalunya lliure i sobirana que volem retrobar aquest segle XXI.

Fins i tot en el decurs d’aquella presentació ja es proposa un primer pas ineludible, fet que la Fundació CATmón fa un parell d’anys que va començar a fer a títol privat, i és la posada en marxa d’una comissió d’experts, sota els auspicis del Govern, per raonar i fonamentar la viabilitat política, econòmica i social d’una Catalunya independent.

Vivim moments que podrien convidar al desànim i a la desafecció però en comptes d’abonar-nos-hi cal veure la magnífica oportunitat política que ofereix el moment actual per a la nació catalana. I aprofitar-lo.

 

 

© a contra vent 2008