Crítiques de "Combray, de lluny"

...
 

Sense por amb Nabokov i Mann

Ada Castells / Avui / 19.5.2010

El traductor de Proust, Josep Maria Pinto, acaba de publicar a Acontravent un compendi de textos sobre les seves lectures i la dèria d’escriure. El que m’ha agradat més de Combray, a contrallum és que fa companyia. En un món en què pots semblar un arrogant per raons tan insòlites com declarar que el fet que guanyi el Barça tant se t’enfot o que no tens ni idea de quin és el color dels cabells de la Belén Esteban, si és que encara li queden cabells, que un paio tingui la gosadia de parlar amb tanta naturalitat de les seva lectura de La muntanya màgica o de si les comparacions de Nabokov són fruit de la sinestèsia ja fa certa il·lusió.

Ja ni entro en si les apreciacions
de Pinto són discutibles o de si jo sí que afegiria La munyanya màgica dins el top ten del vint, sinó en el fet que es pugui parlar de literatura des del simple plaer de llegir i no amb la voluntat d’establir càtedra i fer-se el saberut ni amb la por de ser titllat d’esnob. Tot plegat és gràcies a la xarxa. Aquests textos provenen del blog de Pinto, que, de mica en mica, ha anat aglutinant la immensa minoria de lectors que crèiem que estàvem sols llegint al llit mentre el personal tirava petards eufòric per un triomf sense esforç: el de la Lliga. No, en algun lloc de la ciutat hi ha qui llegeix i li agrada i ho diu, com en aquella cançó que cantava el Miguel Ríos, no està tan sol com sembla. Gràcies, Pinto.

 

 

© a contra vent 2008