Crítiques de "Carretero. Retrat d'un metge que fa política"

...
 

La rebel.lia com a política

El periódico / José Rico / 15.03.2010

La rebel·lia com a política

 Un llibre de vivències dibuixa la peculiar personalitat de l’exconseller Joan Carretero, un metge de professió i polític accidental que aspira a revolucionar l’independentisme català

JOSE RICO
BARCELONA

El cotxe oficial del conseller de Governació s’atura davant d’un ajuntament, on l’alcalde espera la visita. «Perdoni, ¿li importaria dir-me on podria deixar el cotxe?», pregunta el conductor. «Mira, deixes el conseller i l’aparques a l’altre extrem de la plaça», respon l’alcalde. El conductor replica: «No puc deixar el conseller i anar a aparcar perquè el conseller sóc jo». Al volant del cotxe oficial anava Joan Carretero. La sorpresa de l’alcalde davant d’una estampa així representa l’efecte que provoca aquest metge ficat en política que té les maletes sempre preparades per anar-se’n.

A aquesta conclusió arriba el filòsof Francesc Orteu, autor del llibre Carretero. Retrat d’un metge que fa política (Ed. A Contra Vent), una fotografia laudatòria de la personalitat del líder de Reagrupament, màxim exponent de l’independentisme extraparlamentari (mentre Joan Laporta no faci el salt). Una persona que entén la política com una carrera de relleus, no de fons; com una cosa passatgera, no vocacional, està cridat a incomodar. Entrellaçant episodis independents de la seva vida política, Carretero apareix com un líder obligat a destacar.
«En la primera trucada telefònica de Pasqual Maragall, Carretero ja va intuir que aquell seria un Govern sense cos». En la primera reunió del tripartit, la de Carretero va ser l’única veu dissonant, al qüestionar una iniciativa del president. Als tres mesos ja admetia obertament que havia estat un error acceptar el càrrec. Seva va ser la comparació amb el Dragon Khan que tan bé va definir el primer Executiu català del postpujolisme. I seva la rebel·lia de dir-li «espanyolista demagog» a José Luis Rodríguez Zapatero, que li va costar el càrrec. Maragall el va decebre i també ERC, un partit «sense full de ruta per coordinar els seus consellers». «El Govern no mana perquè no pot manar. Qualsevol alcalde mana més que el president», va confessar a un amic.

¿Esquerra o dreta?
Carretero pren la paraula en l’última part del llibre. Planteja les eleccions com un plebiscit sobre la voluntat de ser independents. Més enllà de l’autodeterminació, res. «¿És d’esquerres o de dretes?», li van preguntar. «¿Quina diferencia hi ha per a un català?», va respondre a la gallega l’exconseller. «¿Està a favor de l’avortament?», va contraatacar l’interlocutor. «Les condicions en què una dona catalana pot avortar es decideixen a Madrid». S’haurà d’esperar la independència de Catalunya per conèixer la resposta.

 

 

© a contra vent 2008